Coralina

 

         Fa dies que només parlo de coses desagradables així que avui canviaré de terç. A la biblioteca de Catalunya he vist el muntatge de la Perla 29 sobre l'obra de Goldoni, Coralina la serventa amorosa. La Biblioteca és el lloc de Barcelona on més agrada veure teatre, malgrat la degradació del entorn que es sent i sobretot s'olora a l'entrar. Un cop dintre amb les voltes gòtiques com a sostre, el fet de veure un Goldoni i el record de tants bons treballs de la perla29, les expectatives eren altes i no van ser decebudes. L'escenografia era molt senzilla, els estris utilitzats eren mínims, però molt efectiva Hi havia 10 actors en escena treballant amb prou vivacitat com perquè tots ens hàgim pogut fer nostre el joc escènic proposat per Goldoni. No vaig trobar cap que fluixeges, però evidentment el pes més important recau en Mireia Aixalà, Coralina. Vaig veure aquesta actriu fa poc a la Villarroel a l'obra sobre América i el treball que ofereix aquí és, en comparació, molt més subtil i mesurat, prescindint completament de qualsevol tendència a l'histrionisme. Senzillament brillant

                L'obra de Goldoni representa un món que està canviat i on s'estan introduint uns ideals il·lustrats que redefiniran les diferències socials, en part conservant-les,  però també  emmascarant-les amb una retòrica d'igualitarisme. Crec que el personatge de Coralina reflecteix perfectament aquest moment i em sembla així molt reeixida la solució de l'obra on la lucidesa (cosa per a mi molt important, de gran m'agradaria arribar a ser lúcid) s'imposa molt clarament al sentimentalisme i Coralina no considera com convenient, ni assenyat el final feliç que suposaria el seu matrimoni amb Florindo, malgrat l'enamorament real del noi. L'amor potser pot amb tot, però només una estona, més o menys llarga. És clar també que canvien les idees, l'estructura de classes, la forma de fer teatre però hi ha elements de la naturalesa humana prou constants com ara l'avarícia, la gent és tan miserable discutint herències ara com en el segle XVIII, i això ajuda molt a que tots plegat ens sigui ben proper.