Ahir molts informatius obrien amb la notícia del processament de la que un dia fou la família exemplar del país i avui es qualificada com una organització criminal. Tota la setmana s’ha estat parlant de l’actuació del rei emèrit i hem sabut coses com que, sembla, tenia una màquina de comptar diners al palau de la sarsuela, com els personatges de Goodfellas o Casino. La connexió entre les dues notícies és clara perquè ja va dir l’ex-honorable que quan es sacseja una arbre hi cau tot el que conté. Jo no he estat hooligan de cap dels dos però sento la seva desfeta com una derrota personal. La raó és clara. Per convicció i família jo vinc de l’antifranquisme. I em sembla que la manifestació del caràcter corrupte de tots dos personatges és un triomf de l’home que governava Espanya per la gràcia de Déu. Com va dir fa seixanta anys l’ex-honorable, en una ocasió cèlebre, allò que definia el règim era el seu caràcter corrupte i això s’ha mantingut. Mai no va ser extirpat. Ben bé no és una notícia perquè ho hem sabut sempre, si no es modifica la infraestructura els canvis a l’estructura només en poden ser cosmètics, però, tot plegats, masses anys no hem estat prou al cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.