D'ambicions i fracàs

Per triomfar a la vida cal tenir ambició. Per a viure en pau el millor és no tenir-la. Tenir-ne una mica però no gaire,et garanteix que no triomfaràs ni estaràs en pau. Cal però mirar la qüestió diacrònicament. Si madurar pot ser alguna cosa és aprendre a no tenir ambició i la saviesa podria ser riure's de les pròpies, i de les, alienes ambicions. Hipotetitzo, perquè no n'estic segur. Jo no soc savi. En pau no estic del tot i tampoc tinc consciència d'haver triomfat en res. Fonamentalment on apuntava el camí que vaig decidir seguir, el d'una vida d'estudi allò que dóna sentit a un doctorat, seria a mirar d'aprendre alguna cosa i tot plegat, tampoc trobo que després del pas dels anys, n'hagi après gaire. Potser però fent cas dels gegants que teníem darrera, la saviesa pot consistir en poca cosa més que en saber que el fracàs és inevitable