Puigdemont en clau filosòfica

Potser com deia ahir no tenen gaire mereixements però alguns dels protagonistes de la nostra actualitat són gent ben originals i possiblement amb concepcions ontològiques revolucionaries. Mireu, per exemple, que deia ahir Puigdemont parlant de les empreses que van deixar Catalunya per no tornar l'octubre del 17. La seva idea bàsica és  que ja s'ho trobaren, Mas Collel que no és un espanyolista ho veu a l'inrevès, i que ja s'ho faran amb la seva consciència. És un gran misteri pensar quina mena de realitat deu ser la consciència d'una persona jurídica. Fins ara jo creia que la consciència era un atribut dels ser humans individuals. Les empreses el que tenen és un compte de resultats.
La doctrina antropològica és cridanera. La moral és putrefacta. Recordo que a les classes de filosofia política de Bermudo del curs 86-87, els més espavilats i postmoderns lloaven Maquiavel per haver alliberat la política de la seva subordinació a la moral.Jo no ho veia, ni llavors ni ara, del tot clar.  Però allò que és realment perillós és subordinar la moral a la política, com fa aquest supremacisme que tracta una elecció política, ser o no ser proccessista, com una elecció moral