Run for the sun

Run for the sun és un poc conegut film d'United Artists, que ve a ser una mena de remake del joc més perillós, el clàssic de 1931, que tracta d'una cacera humana. En aquest cas, però, els perseguits no ho són per esport, sinó per necessitat, ja que els perseguidors, nazis ocults a la selva centro americana després de la segona guerra mundial, no volen que es sàpiga de la seva existència. El director és l'anglès Ray Boulting, del que sé poca cosa i els arguments per convèncer l'espectador de la United eren els típics dels cinquanta: localització en exterior, tecnicolor i pantalla ample. Allò que em va fer veure la pel·lícula sobre tot és el repartiment. El dolent és Trevor Howard i el seu personatge és una versió de Lord Haw Haw l'americà que des de la radio alemanya aconsellava la rendició als britànics al temps de la blitzkrieg, la parella perseguida per la jungla són un escriptor de caire hemingwià retirat del món i la periodista que l'enganya per fer el reportatge però després se n'enamora. La noia és Jane Greer, la inoblidable protagonista de out of the past un altre cop perduda a terres hispanes, i l'escriptor és Richard Widmark, esforçant-se encara als cinquanta en no quedar estereotipat com a dolent després del seu aclaparador debut com Tommy Udo a the kiss of death. La veritat és que bo o dolent, Widmark resultava sempre dinàmic i convincent. No apreciava gaire aquest film i de fet el feia servir de càstig pels seus fills quan no es comportaven, però jo veient-lo vaig passar una bona estona. I si us animeu és pot veure a you tube amb el video que adjunto.