The wrong man

    The Wrong Man és el film més atípic dels realitzats per Hitchcock a la dècada dels cinquanta, doncs és un film decididament realista, recollint influència del que s'estava fent a Europa. La història, però, recull un tema ben hitchcockià, el del fals culpable. El protagonista és un humil músic, pare de família, que és confós amb un atracador i acusat d'haver realitzat diversos assalts violents i un atracament a mà armada. Tot i que l'escenografia i l'ambientació siguin ben realistes, Hitchcok no renuncia al seu estil de muntatge i al presentar la pel·lícula fonamentalment des del punt de vista del protagonista, innocent en tots els sentits del terme (a diferència per exemple de Farley Granger a Strangers on a train que ho és de fet però no d'intenció) acaba agafant un aire que podríem dir kafkià sense exagerar gens. Generalment els films d'Hitchcock americans es van centrar sempre en personatges de classe alta o professionals acomodats. Aquesta és una de les poques vegades en què els protagonistes són de classe treballadora (l'altre és Psicosis) i no és causal que siguin les dues pel·lícules més ombrívoles, almenys en aquesta Hitchcok reflecteix molt bé una angoixa davant del que està passant, molt relacionada amb el fet de pertànyer al que Raimon anomenava "classes subalternes". (Balestrero és sospitós perquè és un home que només guanya 85 dolars a la setmana i és el tipus d'home que demana un prestec per anar quatre dies de vacances o arreglar la boca de la seva dona) Especialment significatiu és la descripció que es fa de la policia. En la conversa amb Truffaut un dels tòpics més repetits era la por que ell sempre sentí davant de la policia. El film expressa això perfectament doncs la policia realment fa por en el film. El film li proporciona la possibilitat de comptar amb un actor amb el que, sense èxit, havia volgut treballar des de feia vint anys: Henry Fonda, segurament la millor elecció possible per fer aquest paper d'innocent perseguit. L'altre protagonista és la dona del músic, potser la víctima més clara del procés descrit al film, que acaba amb la seva reclusió en un centre psíquic. L'actriu fou Vera Miles que acabava de signar un contracte de cinc anys amb Hitchcock, el qual pensava que podia ser la nova Grace Kelly. El seu treball al film és notable i mostra que Hitchcock ja estava començat a pensar en la seva pel·lícula següent que havia de ser protagonitzada per Miles. Les escenes en que es mostra el seu personatge en estat d'alienació recorden poderosament les que després protagonitzarà el personatge de Madeleine a Vertigo. El cas és que un embaràs li feu perdre el paper i guanyar l'odi etern de Sir Alfred, que pensava que era un pecat perdre un paper així per un fill que, a més, era ja el tercer.