Petitet

 

        Veig a la televisió catalana Petitet el documental que Carles Bosch va fer sobre la figura del músic fa poc traspassat i en el qual bàsicament s'explica la història del concert que va promoure en el Liceu, l'any 2017 on per primera vegada veterans rumberos del barri van ser a l'escenari tocant amb una orquestra simfònica. Segons Google Maps del carrer dels salvadors, la primera cantonada del carrer la Cera entrant des de la Ronda a l'esquerra, fins al teatre de Liceu hi ha una passejada de 17 minuts, 1200 metres. Tanmateix l'espai de vegades pot ser tan relatiu com els temps i aquella nit Petitet, fill d'un dels dos palmers originaris de Peret, va saltar sobre un abisme pràcticament infranquejable. Jo havia vist el film fa uns anys. Hi vaig dur ma mare al Teatre Principal de Vilanova i evidentment es va emocionar, doncs encara que no siguem gitanos provenim del mateix lloc (el carrer de la meva mare, Reina Amàlia, era el primer a la dreta i la botiga de la que varem viure dècades era la mateix carrer de la Cera; el local ara és un supermercat regentat per pakistanis). Aquest cop ens seguim emocionant; potser ella més perquè Barcelona cada cop la sent més lluny. Fora d'aquesta qüestió biogràfica i personal allò que més valoro del documental és la manera en què mostra la trobada de dos mons diferents i de dos llenguatges de vegades contraposats que finalment acaben per entendre's i produir un esclat de joia, el concert, efímer però indubtable. El concert es reflectit al final del film. Abans es mostra la preparació, els moments en que cal sobreposar-se a les diferències i les tensions i la immersió en el mon de la burocràcia municipal, molt lluny dels paios normals i dels gitanos encara més. Finalment, Petitet i els músics que l'acompanyen, reflecteixen una manera de ser-hi al mon, la pròpia dels gitanos, que em sembla molt més a prop de la saviesa que la imitació barata del puritanisme associada a moltes de les "tradicions" catalanes. Cap gitano de debò pensarà mai que el fet de tenir o no tenir, té res d'essencial ni necessari.