Anora

 

        Veig Anora el film de Sean Baker que va guanyar la palma d'or al darrer festival de Cannes. Coneixia aquest director per una pel·lícula de fa una anys, the florida project, que em va agradar molt quan la veig veure al cine i que després vaig poder utilitzat profitosament amb els meus alumnes de Sociologia per parlar de coses com la família i la socialització primaria. Diria però que aquest m'ha agradat encara més. La història ens pot deixar entendre, i no és del tot fals, que es tracta d'un remake de Pretty Woman (pel·lícula que mai he estat capaç de veure sencera) i de fet es reprodueix un dels diàlegs, la negociació del preu, més coneguts del film dels noranta. Tenim doncs una versió de la Ventafocs que en aquest cas és una treballadora sexual de Broklyn (més o menys una prostituta, tot i que ella no ho veu ben bé així) que coneix i acaba casant-se amb el fill d'una família mega- super-millionaria i russa (al club on treballa li assignen el noi perquè ella parla una mica el rus que ha aprés a casa de la seva avia immigrant, de fet, la història té lloc principalment a la petita Odessa, el barri a tocar de Coney Island on quan vaig anar el 99 tots els cartells estaven escrits en rus). A diferència però del conte, i això complica les coses, les noces no són el final de la pel·lícula sinó cap el final del primer terç. Aquest primer terç bàsicament descriu l'atracció sexual entre la parella i il·lustra molt bé una idea que tots coneixem molt bé, ser elit econòmica ja no té res a veure amb ser elit cultural. Ens permet també fer-nos una idea del que a hores d'ara significa ser ric de debò, cosa difícil perquè la seva segregació de la plebs és absoluta.

        Les dos parts següents són però molt més interessants. Després del matrimoni realitzat a Las Vegas es presenta el tutor del noi, un capellà ortodox, acompanyat de dos "ajudants" (un armeni que parla molt i Igor un noi inequívocament eslau molt introvertit que fa de de "goril·la") i quan se n'assabenta del que ha passat veu clar que s'ha d'anul·lar el matrimoni. El noi fuig corrents de la casa, mentre que ella resta amb els tres homes decidida a lluitar pel seu matrimoni. Després d'una explosió d'histerisme convenen que han de parlar-ho com a mínim, ella creu que podrà comptar amb el suport del seu marit i aleshores comencen una recerca pels carrers de Brooklyn que és la part més divertida de la pel·lícula. Quan finalment el trobem, al club on treballa la noia totalment borratxo, obtenen un cita del jutge per a descobrir que un matrimoni celebrat a Nevada no es pot anul·lar a New York. Aquí comença la tercera part del film. Al grup s'hi afegeixen els pares del noi, que han vingut en el seu avió privat des de Moscou i amb el que van a Las Vegas. Aquí el conte s'esvaeix del tot, Anora comprova que el seu marit no té cap mena de voluntat pròpia enfront de la seva mare, accepta l'anul·lació sense discussió, i és humiliada completament per la mare, la qual li deixa molt clar també que té tot a perdre si comença alguna mena de batalla legal.

       Tot i que la relació més òbvia sigui amb Pretty Woman, amb una finalitat oposada certament. Jo quan la veia pensava a l'anterior. Anora podria ser fàcilment la nena de The Florida Project quinze anys després. De fet, quan el seu marit Ivan, li pregunta per la seva família, ella li diu que la seva mare és a Florida i quan una amiga li pregunta pel seu viatge de noces, el destí somniat per ella és Disney World. Tristament, el mon del prostitució era un destí laboral factible per la noia de The Florida Project i també te la imagines en el futur amb la ingenuïtat d'Anora que creu al conte de la Ventafocs. També com a l'anterior, hi ha un tractament profundament humà dels personatges més perdedors, en l'anterior ho eren tots, que aquí té la seva millor plasmació en el personatge aparentment secundari de Igor, el qual malgrat el seu momentani ofici acaba donant una imatge de completa humanitat i decència. La manera en què Baker ens va presentant el personatge acredita la seva vàlua com narrador. Mikey Madison havia debutat en el cine amb Tarantino essent una de les noies de la "familia" Manson a Once upon a time in Hollywood i aquí el seu treball em sembla realment de primer ordre com també el menys conegut Yuri Burisov que fins ara només havia treballat al cine rus.