De classisme i educació

 

            Teòricament el professorat està ben compromès, i ha d'estar-ne, en la lluita contra el masclisme i el racisme. De professors masclistes i racistes n'he trobat però diria que no gaires. A ningú, en canvi, no li sembla preocupar en absolut que el professorat pugui ser classista i d'aquests n'he vist uns quants. No cal posar-se gaire marxista, hi ha prou per recordar que ja Plató ens explicava que a les ciutats degenerades, com ara les nostres, hi ha una ciutat dels rics i dels pobres que s'ignoren. Ser ric i pobre és sempre relatiu i tinc clar que els professors no som rics, però estem molt lluny de la precarietat en la que viu una part molt significativa del nostre alumnat. En gran part el conflicte lingüístic cada cop més palès a Catalunya té a veure amb aquesta realitat, tot i que em sembla que el classisme tampoc és exclussiu dels defensors del català. En tot cas, és normal que pugui haver professorat classista, no havent ningú més classista en la seva pràctica habitual i en les seves estratègies teòriques que la pròpia administració,