Sobre la libertad

     Sobre la libertad de Snyder és un llibre d'entrada difícil de definir situant-se entre el pamflet polític, l'assaig filosòfics i la reflexió autobiogràfica. Tot això fa que no tingui la precisió i contundència del magnífic sobre la tirania però no és per això una lectura a menystenir. En un dels llibres anteriors, the road to unfreedom, Snyder ja advertia de les connexions, ideològica i de concepció del mon, que compartien Putin i Trump, i els darrers mesos li estan donant la raó. L'anàlisi filosòfic és central en el llibre perquè vol girar sobre la noció de llibertat, tot defensant una noció de llibertat positiva enfront de la noció de llibertat negativa teoritzada per gent com I. Berlin i vulgaritzada, amb molt d'èxit, per gent com Trump i Díaz Ayuso. Algunes ressenyes li han retret una manca de gruix teòric en la seva argumentació, però el fet cert és que la seva perspectiva filosòfica no és l'ordinària, sinó que es fonamenta a la tradició fenomenològica (la seva dona és del gremi i està enllestit o ha enllestit una tesi sobre Jan Patocka) i, més en concret, les seves referències són dues dones, del tot relacionades amb els temps que ell mostrà magistralment com a historiador: Edith Stein i Simone Weil. Personalment, jo crec que una font d'inspiració encara més clara seria el treball de Levinas especialment tots els capítols de Totalitat i Infinit, dedicats a mostrar que la llibertat no pot ser fonament (i que aquest és el tema més important tractat a la primera meditació cartesiana) una de les tesis que millor resisteix en tot moment la meva voluntat de ser escèptic. Les referències autobiogràfiques en aquest llibre es centren quasi exclusivament a la seva infància i es justifiquen perquè és la manera de posar en primer pla que els altres sempre són en nosaltres i només som el producte de les seves accions. Tot i que sé que allò que ens ofereix Snyder és inacceptable per molta gent del país, un país on una figura designada com estrella filosòfica pensava que per fer classe a la universitat hi ha prou amb saber-se bé un únic autor, crec no només legítim sinó necessari el seu intent de transcendir la divisió entre Historia i Filosofia, un intent del que, espero que el meu llibre pugui sortir aquest any, també és el que caracteritza la figura de Hume, el qual està molt lluny de ser historiador i filòsof a la manera de Jekyll i Hyde, sinó que de dos maneres diferents és ell mateix. Snyder es defineix com un conservador, no pot ser altra cosa algú interessat en la història i la tradició filosòfica i un radical, perquè defensa canvis molt substancials. Potser significatiu del seu tarannà és com combina i tracta com a experiències equivalents, víctimes d'una tirania, els exiliats ucraïnesos de la guerra i la població reclusa afor-americana del començament del segle XXI.

        El llibre s'estructura entorn de cinc nocions que defineixen el nucli de la llibertat com a principi i la llibertat com a pràctica. Aquests cinc nocions són la sobirania, la facultat adquirida de prendre decisions, la imprevisibilitat, la possibilitat d'adaptar les regularitats físiques a les nostres finalitats personals, la mobilitat, capacitat de desplaçar-se en el temps i l'espai, l'objectivitat, la comprensió del mon sense la que no poden haver canvis i la solidaritat, el reconeixement de què la llibertat ha de ser un bé per a tothom.

    No és fàcil seguir tota la línia desenvolupada per Snyder que te molt de ziga-zaga, assenyalo doncs alguna de les reflexions que més m'han agradat, per exemple, la vinculació entre la noció de sobirania i la reflexió sobre la vivència del naixement, una vivència que refuta la noció de llibertat negativa com ell l'entén; és suggeridora en aquest punt la seva idea de la importància de l'associació entre Sòcrates i la seva mare llevadora. També la seva equiparació entre els experiments amb coloms i rates de Skinner i l'usuari del telefon mobil i les xarxes, sotmesos a un idèntic procés d'aïllament i a manipulacions poc distingibles en el seu fons. Personalment ha estat per mi il·luminador veure el nou sentit adquirit pel que vaig aprendre fa quaranta anys a la classe de Psicologia, i així entendre el que constitueix una veritat evident del nostre temps: Los medios sociales no son alta tecnologiia en ningún sentido relevante: son la manipulación conductista del siglo XX aplicada a gran escala ...una nefasta red conductista de estimulación. També val la pena retenir la seva descripció de la involució política dels setanta com el fracàs d'una transició de la mobilitat imperial, la que tenien els occidentals al començament del segle XX, a la mobiilitat social. També voldria retenir la seva reflexió sobre la llibertat del mercat, que només adquireix sentit reduint les persones a barreres, és a dir, coses. El llibertarisme en quan refusa la noció de solidaritat és una negació de la llibertat, perquè és una negació de la humanitat.

        La darrera part del llibre dedicada al govern és la més obertament política amb propostes concretes que es fonamenta en una sèrie de reivindicacions bàsiques: el dret al vot, el dret a la pròpia ment i l'atenció sanitària. Està pensant en clau americana, evidentment. La necessitat del tercer és un fet prou conegut, no ho és tant la del primer però és igualment innegable si considerem la quantitat de gent empresonada i el fet que aquestes penes signifiquin la pérdua del dret a votar. La segona la defineix amb la formula Habeas Mentem, deslligant-la per exemple d'algoritmes. La possibilitat de la democràcia passa per acabar amb la desigualtat extrema de la riquesa i acabar amb els monopolis. Per justificar teòricament la segona tasca, no cal anar fins a Marx, hi ha prou amb Hayek

        Al final del llibre hi ha un esquema-resum que he reproduït més amunt, en el qual queda molt clar el seu refús de l'esperit libertarista que sintetitza molt bé quan diu: Solo un individuo puede ser libre, pero solo una comunidad puede crear individuos. Tota la reflexió de Snyder no aporta potser cap gran descobriment, però sí una excel·lent fonamentació des del seu saber històric i acaba resultant un lectura innegablement encoratjadora. Diré alguna cosa més sobre el llibre els propers dies.