Sobre la tirania

 

Vaig al carrer Flassaders a veure l’espectacle teatral basat en el llibre Sobre la Tirania de Snyder, un autor que, des del meu punt de vista, constitueix un dels referents intel·lectuals més importants del nostre temps. Tenia interès en veure l’obra perquè no freqüent veure l’adaptació teatral d’un assaig. Aquest desafiament ha estat assumit per Carles Grau, adaptador i director, mentre Oscar Intente és l’únic autor i narrador del discurs. El narrador fa un resum d’alguns dels moments més significatius del llibre, esmenta  breument les que per mi són les millors pàgines les dedicades a la veritat, i assoleix seguir un fil argumentatiu que crea una certa tensió narrativa. El narrador es recolza en una petita pissarra i un retroprojector, que li permet jugar amb les imatges projectades, establint diversos jocs entre la imatge projectada i la seva ombra, que serveixen per a subratllar i reforçar el significat del seu discurs.

Snyder és un dels més importants estudiosos la barbàrie dels anys trenta a l’Est d’Europa i un defensor de la democràcia en els temps del trumpisme i el relativisme. La seva inquietud fonamental és mostrar-nos que aquest horror es pot repetir. Tothom, entre els espavilats, se’n riu de Trump, de la mateixa manera que tothom se’n reia de Hitler. Ningú amb dos dits de front podia deixar de veure que les propostes hitlerianes oscil·laven entre la bajanada i la criminalitat, però Hitler va guanyar les eleccions. Estem ara en una situació millor? En els anys trenta amb prou feines la major part de la població europea havia fet la primària, pocs la secundària i la universitat era per a un elit molt petita.  A Espanya ni tan sols s’havia acabat d’estendre l’educació primària. Ara la situació és oposada. A la part desenvolupada, la secundària és universal i anar a la universitat està quasi a l’abast de tothom. Hem de concloure doncs que estem millor? Si som fidels creients del projecte il·lustrat cal pensar que sí. Després de trenta anys a les aules de secundària i d’algunes, no totes les que cal, hores de lectura de Plató, no ho veig tan clar. Pitjor que la ignorància és el pseudo-saber. Pitjor que una població mancada d’instrucció, és una població mancada d’instrucció amb titulacions fícticies.