The rigthteous mind (II)

 

Si la primera part del llibre es recolza en una de les meves obsessions bàsiques, la revindicació del legat humeà, la segona es fonamenta en un altra idea molt important des de que vaig ser-hi a Londres: la necessitat de trencar amb l’etnocentrisme de la nostra cultura. Els valors de la nostra ètica no són universals sinó Weirds. Aquest terme es tradueix al català com a estrany però és també l’acrònim de western, educated, industrialized, rich and democratic. Un grup humà peculiar que ha imposat una visió reduccionista de l’ètica que es centra a la justícia i el dany als altres. Evidentment aquestes qüestions importen però no són pas les úniques en general. Si que ho són per a una cultura radicalment individualista que prioritza l’anàlisi sobre el raonament holístic. Seguint Hume, si la moral és una qüestió de gust, la ment ha de ser com la llengua que té sis receptors de gust diferents.  La nostra dieta, moral, és pobre perquè ha quedat reduïda a un parell. En aquesta qüestió  Haidt segueix la tesi del seu mestre Richard Shweder, el qual parlava  de tres ètiques, diferents tot i que no estrictament oposades i no sempre coincidents: L’ètica de l’autonomia individual, que és la de la tradició filosòfica moderna, l’ètica de la comunitat i la de la divinitat. En aquest sentit l’autor presenta una tesi molt contundent que jo des de la meva experiència vital he de corroborar: la dimensió moral de la dreta és superior a la de l’esquerra o, per dir-ho en termes orwellians, l’esquerra ha comés l’error de minimitzar i  considerar fins i tot com reaccionaris, valors que formen part de la decència natural, com ara, la honestedat, la fidelitat o el respecte a la santedat. En termes de la metàfora de la que parlava a l’entrada anterior, les dretes tenen millor fil de conversa amb l’elefant. Els votants de Trump voten evidentment, si voleu, contra els seus interessos materials, però defensen els seus interessos morals.

L’enfoncament de Haidt està basat en la teoria de l’evolució i plantejant la vella dicotomia sobre que som essencialment, la seva idea és que ens comportem com animals auto domesticats Hi ha, si voleu, un egoisme innat però hi ha hagut una evolució cultural que ha creat i afavorit la mentalitat de rusc i d’aquest èxit  s’ha seguit la supervivència i el progrés de l’espècie humana, indubtable ni que pugui ser, en  termes d’història natural, breu. Aquesta perspectiva il·lustra els diferents punts de vista sobre la igualtat entre la dreta i l’esquerra. La igualtat humana és una evidència des d’un punt de vista abstracte, purament racional, però està en contradicció amb aquesta mentalitat de rusc, la qual incorpora de manera necessària una necessitat de jerarquia. Allò clar en tot cas és que l’evolució humana no s’entén en termes merament biològics, sinó que es producte de la interacció amb l’evolució cultural i que el moment fundador de la humanitat no és tant el llenguatge, sinó la seva condició prèvia l’adveniment d’una intencionalitat compartida, sense la qual el llenguatge no seria possible. De la perspectiva de Haidt se’n segueix tant el refús de l’individualisme extrem com de l’universalisme  En cal estimar els propers però no tenim eines emocionals per estimar la humanitat. En aquest punt la referència més clar del pensament de Haidt és Durkheim, perquè és precisament als moments d’èxtasi religiós on millor es satisfà la nostra relació amb els altres (en aquest sentit pot no haver gaire diferència entre ballar en una disco ben col·locat i les experiències religioses col·lectives). De fet la tesi de Haidt és que té poc interès parlar d’individus religiosos, la religió no pot ser sinó un afer comunitari. És la millor tècnica de cohesió de grup, però el problema és que no hi ha lligam sense encegament (binding without blinding)

Haidt ha estat sempre un votant demòcrata però en la investigació d’aquest llibre subratlla tres tesis fonamentals del pensament conservador que ell no es veu capaç de negar ( i jo des de la meva experiència subjectiva tampoc.

1.      Els humans són inherement  imperfectes i tenen una inclinació al comportament egoista quan desapareix tota coerció (veiem per exemple que ha passat aquest estiu)

2.      Els nostres raonaments són febles i inclinats l’autocomplaença és perillós, per tant construir teories basades en la raó pura, prescindint de la intuïció i l’experiència (això era en part el tema de la meva tesi)

3.      Les institucions són fets socials sacralitzats en funció del seu caràcter positiu, la seva desmitificació i identificació com institucions arbitràries justificades només des d’un punt de vista utilitarista, creen anomia (aquí es recolza en Durkheim, però aquest argument és la base del platonisme)

El trajecte de Haidt té com a conclusió que malgrat tot hi ha una sortida a la polarització  que passa per recollir la veritat parcial de les dues visions oposades i substituir el maniqueisme per una visió propera a la polaritat xinesa del yin i el yang. Ni la raó pot suprimir les emocions, ni les emocions la raó es pot arribar a un cert equilibri entre totes dues.  Personalment el llibre m’ha ajudat a entendre els meus desequilibris intel·lectuals. Filosòficament recelós  del racionalisme, en els aspectes menys teòrics de la meva vida, àdhuc els polítics,  sovint s’ha imposat l’ultraracionalista que viu en mí. Tant de bo que en allò que quedi, hi hagi més harmonia entre la teoria i la praxis.