Mort de Sean Connery

 Ahir es va anunciar la mort de Sean Connery, possiblement l'escocès més famós del segle vint.  Obivament és la mort d’una gran figura, des del meu punt de vista més gran que  les seves pel·lícules. De fet hi ha poques que m’agradin molt però ni que fos dolenta, com en algun cas, ell sempre estava bé. Tenia la capacitat, el do, la gràcia, per moltes raons ara ben estranya, d’omplir la pantalla. No comparteixo la dèria per James Bond i de fet fa molts anys que no n’he vist cap, que ell fou el millor, és, però, indiscutible. Per recordar-lo prefereixo l’únic dels seus films pel que sento un afecte especial: la versió hustoniana del relat de Kipling, the man who would be king on compartia pantalla amb un altre actor del mateix carisma: Michel Caine. Certament el relat de Kipling és extraordinari i no calia massa més per a fer un gran film. Però ell i Caine aportaren un sentit de l’humor molt agut que permet assolir ara la glorificació i la desmitificació del sentiment imperialista britànic.