La LOMLOE i el brahmanisme

 

Des de començaments de curs vaig llegint, quan tinc una estona, el llibre de Piketty, capital i ideologia, que estudia l’evolució de la desigualtat humana i de les seves justificacions ideològiques. Potser algun dia en parlaré més, però hi ha un concepte que m’ha interessat molt dels que empra al llibre pel que té de confirmació de quelcom que ja sospitava, la noció d’esquerra brahman: és a dir el canvi de significat de la noció d’esquerra en els últims cinquanta anys. En el seu origen l’esquerra era la defensora de les gents excloses de la propietat i de rendes més baixes. El nivell d’ingressos baix era el principal tret identificatiu del votant d’esquerra.  Progressivament  aquesta identificació es va perdent i es va reemplaçant pel nivell d’estudis fins a arribar a un punt en què, en el sector més educat, el predomini de l’esquerra sobre la dreta és aclaparador. La part més valuosa del llibre és la corroboració estadística d’aquesta tendència. Les conseqüències que se’n segueixen són evidents: el nostre escenari polític ja no representa tant la lluita entre una elit poderosa  i sectors populars, sinó entre dues menes d’elits. Precisament, per això, aquesta confrontació es centra en temes culturals ideològics que en cap cas es plantegen modificar cap aspecte fonamental, econòmic, del règim existent. L’altra conseqüència és que de fet les classes populars queden excloses del joc polític, refugiant-se en les files dels abstencionistes. Piketty és un continuador de l’esquerra clàssica, però el que explica aquí  no agrada gaire  a la gent d’esquerres, perquè els posa enfront d’un mirall incòmode. El canvi no és però sorprenent.  De la mateixa manera que la població d’origen immigrant d’un país ja assimilada sovint es la  que defensa polítiques més dures contra la immigració, un cop ells ja hi són no tenen res a guanyar amb que vinguin altres com eren ells, també un cop gent d’origen humil ha fet servir l’educació com ascensor social i ja ha pujat, no té cap interès real en que l’ascensor segueixi funcionant. L’anàlisi de Pîketty és prou clar més enllà de Reagan, Thatcher o figures puntuals, la correlació estadística entre canvi de l’esquerra i extensió dels estudis universitaris a un sector més ampli de la població és claríssima.

Tota aquesta reflexió ens pot donar una resposta a la pregunta, molt repetida i que aquesta setmana d’aprovació de la LOMLOE agafa un altre cop actualitat, de perquè l’esquerra recolza propostes educatives, bé de fet sempre és la mateixa proposta i la mateixa llei, que amb retòriques igualitàries i progressistes  acaba afeblint les possibilitats d’educar-se dels sectors menys afavorits. L’esquerra que escriu la LOMLOE podria ser considerada traïdora respecte al que era l’esquerra clàssica, però no respecte a la seva dimensió brahmànica, que defineix el que ara realment és. De fet, batalles com l’establerta contra l’ensenyament religiós no són tant, com jo pensava fins no gaire maniobres de distracció, sinó completament essencials perquè són el veritablement substancial des del seu punt de vista