Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 7 de novembre del 2020

Inquietuds docents

 

Reunió d’equip docent telemàtica. El tema fonamental és el com manegar l’angoixa creixent de l’alumnat, especialment en els alumnes de primer de batxillerat. Es parla d’estratègies de coaching i diverses tecnologies emocionals. No es considera la hipòtesi més simple: fer de professors i mirar que n’aprenguin alguna cosa, amb el que desapareixeria el motiu més objectiu i principal d’angoixa. El paradigma indiscutit és el de “pobres nens” i jo és clar he de callar, perquè allò que ja creia quan vaig començar la carrera docent, el temps no m’ho ha desmentit. No es pot ser un bon mestre, sense ser un infanticida.

Totes les mancances dels alumnes són atribuïdes ara als mesos de confinament,    quan el cert és que és difícil veure diferències amb els alumnes dels cursos anteriors. La qüestió no és que les classes hagin esdevingut alienants per a una part molt important dels alumnats, sinó que també ho són pel professorat que viu en una realitat paral·lela. El departament tot posant l’excel·lència en allò merament burocràtic i menystenir la transmissió del coneixement certament hi ajuda. Després es fan creus del nul èxit que  tenen els consells d’orientació. Obliden el fet bàsic que per seguir un consell, l’aconsellador ha de tenir una certa credibilitat i després d’haver perdut l’autoritat, que només en el nostre cas estava legitimada pel coneixement, és impossible tenir credibilitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.