Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 12 de novembre del 2020

La nostra malaltia

 




2020 no ha estat un bon any per a ningú. Entre els que no tenen motius per sentir-se feliços està Timothy Snyder. Un greu procés d’infecció el va posar entre la vida i la mort, després d’un error en el diagnòstic per una afecció hepàtica. La seva recuperació després d’una llarga estada a intensius, coincidí amb l’esclat de la pandèmia als Estats Units. Aquesta és la base del seu nou llibre, nuestra enfermedad, que en un cert sentit és una continuació del llibre sobre la tirania, el qual era també una reflexió sobre el trumpisme, una manera de fer que ha revelat la seva veritat en el tractament d’aquesta pandèmia.

El llibre és una revindicació de la sanitat com dret humà. Això és difícilment discutible, si més no en termes teòrics a Europa, no ho és als EEUU. El llibre en aquest sentit és un testimoni demolidor del que significa un sistema sanitari completament privatitzat on el cos es reduït a una mercaderia, l’enfocament moral que Snyder ha dibuixat millor que ningú en els seus llibre sobre el nazisme. Si el Gulag o els campos d’extermini són la manifestació més radical del mal, el bé ha de ser el comportament invers pensat que tothom té dret a l’assistència sanitària amb independència de que sigui productiu o rendible.

Snyder s’ha definit com un referent fonamentals en els darrers anys per la contundència en la defensa de les veritats més evidents i universals com que la veritat importat, i que sense la veritat i el coneixement  no hi ha llibertat. I que la llibertat és un absolut paradoxal, perquè en tapen d’altres i és un deute que ha de ser retornat. No és un filòsof, però la seva reflexió aporta molt més   que molta de la que ha passat per filosofia a les darreres cinc dècades


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.