2020 no ha estat un bon any per a ningú. Entre els que no tenen motius per sentir-se feliços està Timothy Snyder. Un greu procés d’infecció el va posar entre la vida i la mort, després d’un error en el diagnòstic per una afecció hepàtica. La seva recuperació després d’una llarga estada a intensius, coincidí amb l’esclat de la pandèmia als Estats Units. Aquesta és la base del seu nou llibre, nuestra enfermedad, que en un cert sentit és una continuació del llibre sobre la tirania, el qual era també una reflexió sobre el trumpisme, una manera de fer que ha revelat la seva veritat en el tractament d’aquesta pandèmia.
El llibre és una
revindicació de la sanitat com dret humà. Això és difícilment discutible, si més
no en termes teòrics a Europa, no ho és als EEUU. El llibre en aquest sentit és
un testimoni demolidor del que significa un sistema sanitari completament
privatitzat on el cos es reduït a una mercaderia, l’enfocament moral que Snyder
ha dibuixat millor que ningú en els seus llibre sobre el nazisme. Si el Gulag o
els campos d’extermini són la manifestació més radical del mal, el bé ha de ser
el comportament invers pensat que tothom té dret a l’assistència sanitària amb
independència de que sigui productiu o rendible.
Snyder s’ha definit
com un referent fonamentals en els darrers anys per la contundència en la
defensa de les veritats més evidents i universals com que la veritat importat,
i que sense la veritat i el coneixement no hi ha llibertat. I que la llibertat és un
absolut paradoxal, perquè en tapen d’altres i és un deute que ha de ser
retornat. No és un filòsof, però la seva reflexió aporta molt més que molta de la que ha passat per filosofia a
les darreres cinc dècades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.