El silenci dels telers

 

El silenci dels telers és l’obra que actualment es representa al teatre Maldà. Hi vaig anar el darrer dimarts. Caminarem des de casa  i tot i ser les set del vespre l’ambient era prou desolador. Al Raval i el Gòtic les botigues del tot buides. Tanmateix valgué la pena, perquè l’espectacle és prou reeixit. Dues treballadores de la colònia, la Pilar i la Carme, rememoren la història del país que es feu ric de pressa amb el tèxtil i el perdé encara més ràpidament i les històries petites, personals, dels seus habitants. Les colònies foren un lloc curiós: una barreja entre un camp de concentració i una comunitat utòpica. Fa dos anys varem visitar la colònia Güell i més enllà de l’interès artístic, la seva  església és del millor que feu Gaudi, l’estructura i l’organització del lloc està reflectida perfectament als edificis  que conserven i als seus espais museístics. El text és bo i juga molt bé amb l’alternança entre les dues dimensions de la història. També és molt encertada la projecció  de les converses que les protagonistes simulen tenir, com mitjà per fer present el soroll insuportable en el que visqueren. Estar a primera fila gairebé a tocar de les actrius em va permetre copsar perfectament unes interpretacions ajustades i en moments extraordinàries. Les colònies ara estan del tot tancades. És un món que ha passat avall i que en part ens sembla inconcebible. En aquests temps de confinament fa feredat pensar que aquella gent passava l’existència confinades, tot i que a canvi tenien un treball per a tota la vida i un lloguer barat, allò que els nostres fills no tindran possiblement mai.