Gangs of New York

         Amb l'entrada del segle, Scorsese va entrar en un període de la seva carrera on, des del meu punt de vista, va perdre un cert interès. Fou després de Bringing out the dead i el seu fracàs diria que immerescut. Les pel·lícules d'aquest segle mai no em van acabar de fer el pes i em semblen treballs no pas dolents però no a l'alçada de la resta del seu treball (els darrers anys han estat diferents des de Silence, un punt de inflexió a millor). Els primer d'aquests films fou Gangs of New York, el seu primer treball amb Di Caprio que és l'actor fonamental d'aquest període. La vaig reveure la setmana passada i no va millorar excessivament la impressió de la la ja llunyana estrena. Quedi clar que no parlem d'un mal film. Veure'l no és cap pèrdua de temps ni que només sigui per l'extraordinari disseny de producció de Dante Ferreti, que recreà un New York del tot creïble als estudis de Cineccità o el treball del que potser fou el millor actor de la decada, Daniel Day Lewis. Crec però que el guió no acaba d'estar a l'alçada i que no ens ofereix un retrat plausible de la figura del protagonista interpretat per Di Caprio. La relació entre ell i el seu rival requeria més temps per treure tot el suc d'una relació que no és una pura i simple revenja. Pels que vulguin tenir una idea global del cinema de Scorsese és però un film important, perquè , com hem dit altres vegades, en conjunt ell vol explicar-nos la història del seu país i aquí tenim el retrat d'un moment seminal però poc conegut i que il·lustra bé fets com que el primer segle de democràcia americana té molt poc a veure amb la nostra idea de democràcia (a l'origen és el populisme ja estigui representant per William. M. Tweed o per Cleó) i que la qüestió de l'emigració no ha sorgit ara sinó que és un problema obert durant tota la història dels Estats Units; una font de tensió constant.