Electra

         Veig aquí al teatre principal l'obra sobre Electra que ha estrenada aquest curs al teatre lliure. La mort de Clitemnestra, la mare d'Ifigènia i l'assassina d'Agamèmnon, a mans dels seus fills Orestes i Electra és l'única narració clàssica de la que es conversa una versió escrita per cadascun dels tres grans tràgics. Aquesta coincidència és la base de l'espectacle concebut per Alícia Gorina. Veiem tres representacions abreujades de les tres obres que essencialment expliquen la mateixa història. Això configura un espectacle d'un innegable valor didàctic, doncs la contraposició permet posar de relleu els diferents tarannàs dels autors. Així la representació de las Coèfores d'Èsquil, dóna protagonisme absolut al cor de les dones troianes i els personatges centrals apareixen un xic desdibuixats. L'Electra de Sòfocles individualitza més els personatges i es relaciona amb la imatge arquetípica de l'Atenes clàssica posant en relació el moviment dels actors amb escultures del període també centrades en el malaurat destí de la família dels atrides. Finalment l'Electra d'Euripides es centra molt en el personatge que dóna títol a l'obra i la presentació recorda la del drama tradicional tal i com ho explicaren el cinema de Hollywood o actualment les sèries.. Els actors són graduats recent del teatre lliure que posen l'entusiasme que es podria pressuposar. El problema des del meu punt de vista és l'abreujament de les obres que fa que tot acabi resultant una mica atropellat i es perdin no només matisos, sinó la pròpia construcció de l'obra. D'altra banda tot i que entenc que cal públic, i per això cal afalagar-lo i la manera més fàcil és apropar els textos al nostre temps (encara que òbviament sigui falsejar-los perquè tot i que Orestes i Pillades, per exemple potser siguin amants, la naturalesa d'aquesta relació no seria la contemporània suggerida per l'obra) es podria de vegades pensar a la gent com jo que allò que vol és essencialment allunyar-de del seu temps ( i no crec pas que sigui l'únic)