Una edad díficil

         Llegeixo un altre llibre d'Anna Staronibets després de la grata impressió que em va fer la glandula de Icaro. Aquest és diu una edad díficil i està format per set contes breus i un de més llarg que dóna títol al llibre. Només aquest sol ja justifica la lectura del títol. Podem entendre que és una variació de la Transformació de Kafka però hi ha diverses diferencies molt significatives. No estem parlant d'un escarabat, sinó d'una colònia de formigues. El protagonista no és un home adult sinó un nen que no viu una transformació sobtada una nit, sinó un procés llarg de uns quants anys, és a dir, hom pòt llegir el relat com un tractament radical del tema de l'adolescència. Tampoc estem en el context d'una típica família burgesa del XIX, sinó en el d'una família monoparental a l'època de l'esfondrament econòmica dels noranta. El protagonista té també una germana però no és una figura susceptible de protecció, sinó el rival més potent possible, la seva bessona, amb la que a més ha de compartir habitació.

    Aquest relat principal és el millor del llibre, cosa que no vol dir en absolut que els altres relats siguin prescindibles. El que més m'ha agradat, té un cert transfons kantià, la eternidad de Yasha, un home que sobtadament descobreix que el seu cor ha deixat de bategar, però segueix inexplicablement viu i d'entrada ha de compatibilitzar estar mort a efectes legals, veient per exemple com la seva "vídua" assumeix l'herència i seguir amb la seva vida prou miserable. És potser l´únic conte amb un final feliç. Las reglas està protagonitzat per un nen que sent una veu que l'amenaça amb càstigs per coses com no trepitjar les rajoles del terra amb un cert ritme o no respectar la col·locació "correcta" dels objectes domèstics (si no vaig errat tampoc una situació del tot rara). Ismael Martínez que signa la introducció destaca com magistral aquesta frase quan el nen veu endur-se el taüt amb el cos del seu pare: Enterraron a su padre en un ataud cerrado, de modo que Sasha no pudo ver si lo habian colocado bien. La agencia ens presenta una institució a la que quasi tothom pot haver volgut recórrer: la seva especialitat és planificar venjances fer-la passar com accidents. Un altre cop molt kafkià el conte és la família on un viatge de treball al tren (hi ha sempre molts trens als contes de Staronibets) li dóna al protagonista accés a una família i una identitat nova. Pels interessats a la literatura fantàstica i pels que volguessiu saber més,sobre l'"anima rusa" utilitzaré el molt gastat tòpic, em sembla que Starobinets és una autora imprescindible.