It happened one nigth

 

        Estic trobant temps per llegir-me Pursuits of Happines molts anys després d'haver-lo adquirit. El llibre analitza com diu el sotstítol The Hollywood comedy of remarriage. El segon dels films analitzats és el capríà It Happened one Nigth i per treure'n més partirt, reveig la pel·lícula que havia vist fa deu anys en el context d'un curs del BFI sobre Capra. Ho explicava aquí. Cavell fa una lectura molt interessant fent una anàlisi molt pormenoritzat i agut de tots els moments del film i prenent com a punt de partida una idea original i brillant, afirmar que "les muralles de Jerico", (la flassada que divideix l'espai on dorm la parella ocasional formada per Gabler i Corbett) és una representació de la noció de límit kantiana i levi-straussiana; el limit definit per l'estructura del coneixement humana i l'imposat per les regles de parentesc. La referència a Kant, té a veure amb el personatge de Gable i el fet que la seva acceptació de la noia, té una part de renuncia a l'ideal, d'aprendre a transigir amb una humanitat, sempre perfectible però mai perfecte. La de Levi-Strauss perquè Colbert acaba substituint el que li agrada i és el seu caprici, el marit ric, snob i superficial, pel que ella vol, l'home decent interpretat per Gable, cosa que finalment es propiciada per l'acció del seu pare.

        Si fa quinze anys escrivia que el film resistia bé els seus setanta-cinc anys de vida, quinze anys després segueix guanyant. Cavell escriu el llibre en el moment en què la política dels autors era indiscutible; a hores d'ara, sense menystenir el mèrit del realitzador Capra, em sembla de justícia assenyalar que la bondat del film deu molt a un gegant de l'escriptura cinematogràfica Robert Riskin, tot i que això val per tots els films de Capra, dels quals ell era normalment el guionista. (Riskin era un home molt més a l'esquerra que el republicà Capra i per tant l'instigador de tot el que hi havia a aquells films de perillós per la ideologia hegemònica. Irònicament en el temps del macartisme fou Capra el que tingué problemes doncs Riskin estava massa malalt per ocupar-se de ell) Cavell mostra molt bé la subtilitats dels diàlegs i la intel·ligència desplegada a la trama. Parlant de It's a wonderful life fa temps recordava que per a molts és un film proper a la ciència-ficció en el sentit que apareix el tema dels universos paral·lels. de la mateixa manera hi ha aquí alguna cosa de ciència ficció en el viatge de Colbert, la noia milionària que viatjant en un autobús a l'època de la depressió efectivament coneix el que és com un altra planeta. Per acabar la història del film demostra qu eés veirtat allò que deia la nadala andalusa glosada per Borges (donde menos se espera salta la liebre) tant Colbert com Gable varen fer el film com a conseqüència d'un càstig de les seves respectives majors que els obligaren a treballar en una producció "menor".