Nubes
pasajeras (Kauas
pilvet karkaavat )
és
un film d'Aki Kaurismaki estrenat el 1996. Explica la història
d'Ilona i Lauriee. Ella és maitre en un restaurant anomenat
Dubrovnik una mica passat de moda i ell és tramviaire. Tots dos
perden el seu treball més o menys simultàniament i a partir d'aquí
Karismaki ens explica el contrast entre la seva convicció de ser
gent amb capacitat per sortir-se per ells mateixos, de fet no volen
cobrar l'atur, i la manca d'oportunitat reals que els ofereix una
societat en gir cap a la modernitat neo-liberal. Al final tots dos
se'n surten potser no per la voluntat de Déu però sí la de
Kaurismaki que com a director pot jugar una mica a ser Déu i aquí
decideix invocar finalment l'esperit de Frank Capra.
( cosa que també passava a Le
Havre)
La història doncs ens ha estat explicada nombroses vegades i per ella mateixa potser no justificaria veure el film, si no estigués acompanyada del molt personal estil de Kaurismaki, un altre gran exercici de minimalisme, i del seu extremadament corrosiu humor negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.