Hamlet
va de negocis és una peculiar adaptació de l'obra de
Shakespeare que fou un dels primers treballs de Kaurismaki per la
pantalla gran. Evidentment resumeix molt l'obra original doncs ens
explica la història del princep de Dinamarca en 90 minuts (Brannagh
que va voler fer l'obra integra sense retallar cap escena, esmerça
més de tres hors) És clar que aquí Hamlet no és ni príncep ni
danès, sinó l'accionista principal d'una empresa finesa dedicada a
la fusta, que el seu oncle, director executiu després de la mort
"accidental" del pare de Hamlet, vol reconduir per
dedicar-la a la manufactura d'aneguets de goma. Hi són, però, quasi
tots els conflictes i personatges bàsics de l'obra. De vegades, en
situacions una mica forcades, d'altres, el personatge d'Ofelia i la
seva mort, més ben trobades. L'obra però finalment té poc de drama
i la mirada de Kaurismaki acaba convertint-la en una comèdia. El seu
Hamlet és força més desagradable que el shakesperià i en
realitat acaba sent el personatge més negatiu de la funció.
Certament, no sembla tenir mai pensaments de suïcidi i per això
s'omet el famós "To be or not to be". El final de la
pel·lícula profunditza en aquesta direcció afegint un element aliè
a la idea shakesperiana. Potser no és el millor Hamlet possible però
si un exercici agradable d'un Kaurismaki que estava fent-se com a
realitzador. Hi apareixen alguns dels actors que serien importants en
els anys posteriors com els protagonistes de Nubes
pasajeras que aquí són Laertes i Ofelia. Més amunt veiem
el que seria precisament la mort de Laertes i Claudi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.