Felicitat merescuda

De totes les qüestions filosòfiques la que  a hores d'ara em sembla que sona més estranya pels nostres contemporanis és la que per Kant constituïa el fonament de la reflexió ètica: Com puc ser digne de ser feliç?. En general, em sembla no només que gairebé tothom es considera digne de ser feliç sinó que considera inconcebible perdre aquesta dignitat.  (de  vegades em veig molt raro perquè tinc grans dubtes sobre la meva dignitat de ser feliç) Més o menys seria, mantenint-nos a l'ordre de les il·lusions, com perdre un dret. Suposo que aquesta il·lusió inconscientment es justifica pensant que això és un fruit del "progrés" o millor exactament el resultat més precis d'allò que ens ha portat el progrés.