Entrevistes breus amb dones excepcionals

 

            Al TNC assisteixo a la representació d'Entrevistes breus amb dones excepcionals una obra de Joan Yago, l'autor dels textos representats per la calòrica, i dirigida per Mònica Bofill. Les dones excepcionals són, per ordre d'aparició: Natalia Yaroslavna, una noia ucraïnesa mundialment famosa per ser l'encarnació perfecta de la nina Barbie que ha esdevingut un ídol de les xarxes, Susan Rankin, política de Nevada defensora de la llibertat de tenir armes de foc, Rose Mary Powell, una dona ja gran que ha decidit ser una nena de sis anys i viu com a tal adoptada per la seva psicoterapeuta, Roberta Flax, una científica lliurada a un projecte d'assoliment de la immortalitat, no gaire diferent de l'imaginat per Martin Caparrós en Sinfin, que ha assolit fer immortal sa mare però només en un 6 per cent i finalment Glenna Pfender, una noia del Midwest que ha esdevingut blava com a conseqüència d'una radical i rigorosa automedicació. L'espectacle es presentat en un format televisiu semblant als dels programes d'Iñigo o Àngel Cases que feien quan érem joves. Això permet intercalar algunes cançons a la representació, interpretades per les mateixes actrius. La presentadora també és una dona, Mònica Almirall (a les cançons baterista també).

            Les protagonistes són diferents en els seus propòsits i les seves biografies però coincideixen en l'intent de dur la seva llibertat més enllà dels límits, fins i tot els límits imposats pel que antigament es deia sentit comú o pel nostre cos, que envelleix i es mor. Joan Yago presenta el text des de la perplexitat causada pels resultats discutibles de la defensa a ultrança de la llibertat i el que pot provocar. Jo no estic tan perplex i em fa recordar el que vaig aprendre llegint Levinas i en el fons mai no he qüestionat: el fet que la llibertat no pot ser un absolut. L'espectacle va de menys a més, i les tres últimes part són brillants i divertides. La presentació que fa Roberta de la interfície dirigida pel cervell de sa mare, l'entrevista a la noia blava, a la qual hi és també la seva dona i una doctora que discuteix el seu cas i entremig el moment en que tres senyors fan la funció dels espectadors de la llotja dels antics teleñecos i expressen el punt de vista de les gents normals, el moment més calòric de tota la representació. Sobre l'escenari sis actrius de generacions diferents i que es complementen molt bé: Muntsa Alcañiz, Mònica Almirall, Anna Barrachina, Elzabet Casanovas, Miranda Gas i Yolanda Sikara.