Al TNC està representant-se els criminals de Bruckner. No he trobat massa informació sobre l'autor que fou un dels noms importants de l'escena alemanya del temps de la República de Weimar i fundador del Renaissance Theater de Berlin. L'obra està estructurada en tres actes. A la primera veiem, amb una disposició escènica que recordà els decorats utilitzats per Jerry Lewis a His ladies man o si ho preferiu una casa de nines, veiem la vida d'una sèrie de personatges diguem-ne normals però que acaben cometent una sèrie de crims: dos assassinats, una estafa i un perjuri. La segona part ambientada en el tribunal veiem els judicis desenvolupats sobre aquests crims. la tercera part s'esdevé en un cabaret, el lloc més associat a la República de Weimar, on sabem alguna cosa de la sort dels personatges i s'escenifica l'esfondrament d'aquella societat.
L'obra es pot veure a la sala gran del TNC, cosa que vol dir una producció de gran format. Les coses que hi ha a aquesta mena de produccions estan entre les més satisfactòries de l'espectacle: l'escenografia i els decorats, un grup de música actuant en directe, un grup d'actors nombrós on destaquen els tres actors protagonistes: Lluís Soler, Maria Rodríguez Soto i Joan Carreras, que gaudeix d'un moment estel·lar al tercer acte quan canta i balla (la cançó és al clip de més amunt). Tanmateix jo no vaig veure la reflexió de la que parlava el programa. En general, el text no em va acabar de fer el pes i no trobo especialment original la crítica que fa a la Justícia considerada massa abstracta i formal i per tant incapaç de valorar les realitats concretes de la vida humana. De fet, és una versió lliure on el director ha decidit incloure text d'un treball posterior, Les races, una obra obertament antifeixista de l'any 1933, cosa que possiblement no ajudi a fer més clara la seva proposta. En el context de la Catalunya actual a més criticar la judicatura com injusta, és, com a tot arreu, una acte de sana rebel.lió contra el poder, però també un acte de conformitat amb el poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.