A les seves memòries Josep Maria de Sagarra recordà el fet traumàtic pel públic català del moment de l'esfondrament del Banc de Barcelona. Ho fa en aquest sucós paràgraf
Sembla que quan l'alarma es feu pública i l'ensorrada del Banc, producte del suor i l'honradesa del país, era inevitable, un dels més importants accionistes de la casa visità el senyor Dalmases en el seu despatx, on hi havia un gran quadre de la Mare de la Mercé, i Dalmases que continuava sent extremadament religiós, pronuncià la següent frase: "Si la Mare de Déu de la Mercé no ens salva, això està ben perdut".
Després, sopant al Café Suís, el poderós accionista, amb uns companys seus, reportà la frase i fer aquest comentari:"Sembla mentida aquest Dalmases! Mireu que anar a barrejar la Mare de Déu amb una cosa tan sagrada com els quartos ....!
Sagarra pensà que el tal accionista era un poca-solta, però després d'haver-me llegit els llibres de Seaford i de Graeber potser caldria concloure que aquest home tocava més del que ell es pensava. D'altra banda el text confirma que hi ha un estil català de governament igualment bo per manegar una situació de sequera, assolir la independència o administrar un grup bancari. Cal recordar que tot que a la història quan parlem del Banc de Barcelona, pensem al que es va esfondrar al final de la primera gran guerra, va tornar a haver un Banc de Barcelona de menys dimensions, de fet era un filial del grup de Banca Catalana i va tenir el trist destí de la resta del grup.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.