Alguna cosa més sobre el Fedó

 

            La complexitat d'un diàleg platònic és infinita però no per això podem deixar de pensar que el diàleg té un centre, un nucli cap el que apunta la seva intenció. En el cas de Fedó, em sembla que allò fonamental és la definició de la filosofia com aprendre a estar mort i practica de la mort. En el centre del diàleg es fa l'explicitació d'aquest punt. Potser això està molt influït per les meves opcions, però jo veig molt més a prop el que està dient Sòcrates de la religiositat oriental, allò promès al filòsof és la sortida del cicle de les reencarnacions, que no pas la promesa cristiana. En el Fedó es pot parlar de la immortalitat l'anima però res semblaria més contradictori que pensar Sòcrates aspirant a alguna mena de vida eterna. Hom ha parlat molt de l'ascetisme inherent al Fedó, però per les mateixes raons podem considerar al diàleg com oposat a l'ascetisme, almenys a l'ascetisme que no és instrumental sinó un fi en ell mateix, el qual acaba sent una altra forma de cura del cos. Per entendre'ns l'ascetisme exercit per molts en el nostre temps i que acaba conduint a l'Anorexia. Finalment si cal defugir, com jo havia fet, centrar-se massa en el diàleg amb la sofistica tampoc en podem prescindir plenament de la qüestió, perquè aprendre a estar mort pot voler dir tant com es pugui matar el nostre jo social, l'única manera en la que podem discutir més preocupats per la veritat que no pas per guanyar la discussió.