Engrunes de Metafísica

 

    Fent cas a Descartes he dedicat poques hores de la meva vida a fer metafísica. En part perquè crec que les raons seves són valides, però també perquè molt de temps he viscut esclafat pel comerç ordinari de les coses. Ara no sé si tendré la capacitat però podria tenir-ne el temps i em sembla que la idea més important a defensar seria l'assumpció de què la relació precedeix la substància, en el sentit en què la substància mateixa és una mena de relació o que el ser ha de pensar-se més com a relació que com a substància. Aquest és un resultat prefigurat i, vés a saber si enunciat, a les reflexions de Hegel i Nietzsche. Aquesta idea hauria de ser bàsica per pensar bé com queda determinada la realitat des de la física quàntica i per superar teories essencialment errònies com la del contracte social a la filosofia política o totes les teories ètiques definibles com teories de l'egoisme, de les quals la més important i decisiva en el nostre temps és l'utilitarisme. De fet, és una noció clau per poder bastir algun dia una filosofia veritablement universal perquè la fixació a la substància té molt de dèria occidental