El pas dels anys

Avui he visitat el Milà i Fontanals. Possiblement és l’últim cop que entraré. La primera vegada va ser l’octubre de 1976. Havia manifestat als meus pares que volia anar a un institut públic. No podia sospitar fins a quin punt el meu desig es compliria. Des de llavors sempre he estat al institut, menys el breu període entre 1980 i 1986. Sortint del metro he vist que ja no hi és l’orxateria Sirvent. Possiblement era l’últim establiment que quedava del temps de la meva infantesa, quan la ronda de sant Pau tenia terrasses superpopulars. És clar que l’orxata bona era la del carrer Parlament, amb la qual compartia nom sense tenir cap relació, però hi havia la possibilitat de seure a la terrassa (la peatonalització del carrer Parlament fa que la Sirvent de Parlament ara ja no tingui aquest inconvenient). Quan he entrat al institut he fet la meva feina amb l’èxit habitual però he comprovat una altra desaparició: la del bust de Milà i Fontanals que des l’obertura del institut guaitava tots els que entraven. Potser han decidit que era massa espanyol o directament un fatxa. Què hem de fer? Segurament, mala cara quan morirem