Reunions de professors, com ara, claustre o reunions d’equips docents. Dijous en vaig fer una i em queda encara un claustre. L’infantilisme de la major part dels meus companys se’m fa ja del tot insuportable. Fa pocs dies un bon amic em deia que pensava que només hi haurien d’haver alliberats sindicals de mitja jornada perquè si no ets a l’aula perds de vista la realitat. Crec que no tenia raó. Hi ha gent que sense fer classe enten perfectament el que està passant i és també cert que la major part dels que estan a les aules no se n’assabenten de res. Però la sensació de fastigueig que tinc sovint, i en grau molt agut ahir, ve del fet que els teòrics del departament, la Bofill i de les facultats de pedagogia varies estan guanyant perquè el tipus de docent majoritari ja és el que ells volen: infantil, sentimentalista i autoritari i això si que a vegades costa de veure quan no ets realment dins de la dinàmica dels centres concrets. Cal lluitar, per una decència mínima, per defensar una educació pública defensora dels valors il·lustrats i la ciutadania democràtica; és una ingenuïtat imperdonable, però, considerar que el conjunt del professorat és un aliat en aquesta causa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.