Això és el que en termes de temps mès breus i propers signifiquen seixanta anys de vida. En termes més breus són quasi dos mil millions de segons, més de 31 millions de minuts i més de mig millió d'hores. La sensació és molt diferent a complir qualsevol dels altres números rodons, perque llavors hi havia una continuïtat de vida que ara ja no hi haurà de ser. Pels que som de tarannà rumiant se'ens fa difícil no fer balanç i el meu no és per tirar campanes: no tinc cap fill, no he assolit mai escriure cap llibre bó i tot i haver-me declarat amant de l'estudi no tinc la sensació de saber-ne molt, ni d'haver aprés gaire cosa. Si més no això marca una finalitat pel que em queda de vida ja que el darrer punt és clarament esmenable. El problema és que els meus darrers anys m'han allunyat tant dels hàbits de treball real que hi ha motius per dubtar que em sigui possible. De fet, ni tan sols puc tenir ara mateix un plan clar d'on viuré els propers messos. Tot plegat mirant enrera el balanç es positiu en moltes cases, per exemple, en haver tingut una feina que m'ha donat una llibertat gairebé impoensable en qualsevol altre ocupació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.