Tres anys defensant el professorat no deixa de ser una tasca ben cansada. El malestar a l'ensenyament troba la seva arrel en ser una societat decadent on ha desaparegut tot consens sobre allò que cal transmetre. L'administració, des d'aquest caos, ha desenvolupat un experiment de sinistra enginyeria social amb el que les famílies no deixen d'estar d'acord i el alumnes pateixen. El professorat en general és un còmplice necessari, sovint justificat amb sopars de duro. Doncs el fet és que en més de trenta anys de feina mai no he de deixat de tenir companys que feien una tasca excel·lent, la qual mai no deixava de ser reconeguda pels alumnes. Si ells poden, tots hauríem de poder i cal plantejar-se, i plantejar-nos, la pregunta de perquè això passa tan poc,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.