Obra Mestra

 

Hom ha dubtat si el fet de posar com a fons musical el Requiem de Mozart és una mostra d’ignorància o cinisme. Difícil, perquè al departament van sobrats de totes dues, però pels que estem dins sobretot el que veiem és una mostra de coherència perquè no es pot il·lustrar millor la decadència dels nostres centres educatius on fa anys que mirem de reüll, tot això que es pot qualificar d’elitista o no forma part dels interessos de l’alumnat, com ara, Mozart. Un altre noció suscitada per aquesta petita obra d’art és la d’estupor. És un fet indiscutible que a Catalunya, i a Espanya, una part del fracàs escolar té com a causa fonamental que una part de l’alumnat no menja prou. En el llenguatge del video hi ha un problema d’equitat social. Jo estava més o menys acostumat a viure sabent que aquest és un fet que no interessa gens als nostres governants. En la meva ingenuïtat no era capaç de pensar que l’utilitzessin en el seu favor. Finalment, per acabar, és obvi que tothom, com deia Nietzsche, per insignificant i llefiscós que sigui aspira al reconeixement. El Conseller no és una excepció i potser es sent realitzat per fet que a Catalunya alguns alumnes lliguen als instituts, gràcies evidentment a la seva gestió. Als instituts hi ha amor i romanços entre l’alumnat. També hi ha assetjament, cosa des de la que podríem refer el curt i no caldria canviar la banda sonora. La diferencia és que mentre evidentment el departament no té res a veure amb les històries d’amor, sinó que és una causa indirecta dels assetjaments on quan s’intervé és sempre per acabar fent fora a la víctima i no pas a l'assetjador,