Un dels majors patrimonis monumentals de Portugal es troba als tres monestirs situats al centre del país, la regió que ells anomenen Estremadura. El més meridional i el primer que vaig visitar és el d’Alcobaça, fundat en el segle XII. Va arribar a tenir 999 monjos que feien misa contínuament. Cap al final de la seva existència com a monestir era famós pel luxe amb que vivien els seus membres. A la quarta foto podem veure el canal que van construir des del riu a la cuina, per disposar amb més facilitat de peixos. L'església és molt profunda i alta, però prou estreta, cosa que crea un gran efecte. La tomba fotografiada és la de parella pel rei Pedro i la seva dona Ines de Castro, la qual només fou coronada post-mortem i després de l’exhumació del seu cadàver (havia estat assassinada per ordres del seu sogre i, Alfons I) La cosa no acaba aquí, sinó que el venjatiu Pere es va menjar els cors dels botxins de la seva estimada. Un bon exemple de rauxa medieval i molt poc portuguesa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.