El vaig fer el passat mes de juliol, amb el Jordi i el Toni, els col·legues de l’institut als tan llunyans anys setanta. Parlem d’un tastet perquè van dormir quatre nits, cosa que ens va permetre veure Bilbao, voltar per Biscaia i veure una mica del pirineu navarrés. Com havia sentit dir, Bilbao em va semblar una ciutat molt ben posada que ha resolt bé l’adaptació a la societat postindustrial. El fervor cap al seu equip de futbol em va semblar sense comparació al de qualsevol altre ciutat europea, a jutjar pel que varem veure pels carrers.També vaig conèixer el Guggenheim i em va semblar arquitectònicament espectacular. El que hi havia dins em va deixar poca impressió. L’endemà varem comprovar el gran èxit de la costa basca en el temps de pandèmia. No vam poder entrar a San Juan de Gaztegalugatxe ( que sembla té alguna cosa a veure amb Juego de Tronos) ni a Lequeito, que la una del migdia no tenia una plaça d’aparcament lliure en els quatre dissuasoris de l’entrada del poble) Això però ens va permetre conèixer Durango i la seva creu de Kurutziaga, una peça de significat històric incert i d’una bellesa indubtable. A Navarra vaig tornar a Ronceesvalles i també a les mítiques Zugarramurdi,on tingué lloc el judici sobre bruixeria més important de la peninsula, un fenomen sobre el que fa poc Ugo Bardi ens oferia una perspectiva nova i suggeridora, aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.