Vaig acabar el meu viatge a Coimbra. Fou la primera capital portuguesa i la ciutat universitària del país més important per molt de temps. Vaig estar-hi un dia, però la ciutat dóna per molt més. La ciutat antiga, el bairro alto, té la típica estructura laberíntica de les ciutats àrabs i és on es troba la catedral i la universitat. La part baixa és més moderna i està a la vora del riu Mondego, que és com si fos un riu europeu (és un dels contrastos més poderosos entre Espanya i Portugal). La primera cosa que vam conèixer és el fado propi de la ciutat doncs només arribar vam anar-hi a Fado ao centro, un lloc que fan un treball divulgatiu i expliquen les diferències entre el seu fado i el de Lisboa. Era un espectacle turístic però els músics ho feien prou bé. El fado de Coimbra és menys emotiu, està més lligat a la vida acadèmica de la ciutat i s’executa amb una afinació diferent de la guitarra.
La universitat de Coimbra està en la seva major part formada per edificis mamotrètics construïts a l'època de Salazar. La visita val la pena, però, per les exposicions que expliquen el passat de la universitat, molt lligada als jesuïtes i per què resten algunes joies arquitectòniques del passat de la universitat com la biblioteca joanina o la capella de san Miquel, fotografiada més amunt. La Sé Velha, la catedral, és d’estil romànic i de fora podria semblar una fortalesa (al segle XII aquesta era un terra de frontera) Passejar pels seus voltants significa endinsar-se dins del laberint de la vella ciutat àrab, ensopegant, ara i adés, amb les torres medievals. A l’entorn de la baixa, vaig poder visitar la Igreja de Santa Cruz, panteó nacional, amb una espectacular portada renaixentista i moltes obres valuoses de l’escola de Coimbra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.