Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 9 de setembre del 2021

Lectures d'estiu (VIII). estupor y temblores


 

    Estupor y temblores és la formula amb la que es recomanava als súbdits de l'emperador del Japó presentar-se enfront d'ell. És també el títol de la novel·la que Amelie Nothomb va publicar fa vint anys i que jo he llegit aquest estiu en la versió castellana de Sergi Pàmies. La novel·la humorística no és un gènere que freqüenti gaire, ni que em motivi especialment, però la veritat és que aquesta em va fer passar una molt bona estona els dos matins que vaig llegir-la a la platja. La protagonista és una jove belga, però educada al Japó, que s'incorpora a una gran empresa japonesa. La noia té l'ambició d'integrar-se i progressar, cosa que es veu obstaculitzada per la rigidesa de l'organització i la poca confiança dels japonesos per la gent amb el nas gran. La seva trajectòria és doncs un camí de descens des de les tasques més humils de l'oficina a atendre els serveis de la seva planta. Tot aquest procés va acompanyat d'una mena d'enamorament masoquista amb la seva superiora; l'única dóna de l'empresa amb un càrrec, tot i que subaltern, la qual és al mateix temps el més cruel del seus botxins.

    Hi ha moltes coses que em poden interessar del Japó, però em costa molt compartir l'admiració que per aquest país mantenen molts membres de les generacions molt joves. Hi ha poc d'admirable en els japonesos de la novel·la. L'empresa on treballa Amélie, aquest és el nom de la protagonista, és una institució on en el manteniment de la jerarquia està per sobre de l'eficiència i de qualsevol consideració de racionalitat i on  imperen obertament la xenofòbia i el masclisme. L'autora Nothomb és nascuda al Japó i, si més no el llibre serveix per donar un testimoni fefaent de què ni el masclisme, ni la xenofòbia són invents occidentals, ni en tenim cap mena d'exclusivitat ( de fet, el feminisme sí és un invent occidental)Totes aquestes consideracions són però un motiu secundari per llegir el llibre, molt més important és la capacitat irònica de Nothomb i la intel·ligència amb la que narradora interpreta el seu paper, barreja de víctima enamorada i antropòloga innocent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.