Chavalas

 

Chavalas és un  film de  la cineasta catalana  Carol Rodríguez Colas que va tenir una gran èxit al festival de Málaga  i aquest mes es projecta a Barcelona.  La història parla d’una jove fotografa que després d’uns esdeveniments adversos ha de deixar el seu pis al centre de Barcelona i tornar a casa dels seus pares, a la satelite de Cornellà. Marta és un personatge entre dos mons dins dels quals no acaba d’encaixar. En el mon del seus amics “artistes” amaga la seva identitat, per vergonya, i quan està al barri, fa palès aquest sentiment, mostrant la vergonya que li produeixen els seus pares i les seves amigues. Jo m’hi vaig trobar bé veient-la, fins i tot em vaig emocionar, perquè mirant les seves quatre protagonistes m’era fácil identificar molts dels alumnes que he tingut  durant la meva carrera. No pas de Cornellà, però si de barris molts semblants; aquests barris que sembla que no existeixen però on viu la major part de la població de Catalunya. La pel·lícula té dues coses al seu favor: d’una banda, uns diàlegs ben construïts amb una certa  bellesa mancada d’artifici. D’altra banda un treball interpretatiu excel·lent de les quatre noies protagonistes, a les que és  difícil imaginar qualsevol objecció. També em sembla loable l’aposta de la directora per centrar el film en un personatge, Marta, que en alguns moments és francament antipàtic, cosa no sempre fàcil en aquests temps tan moralistes i moralitzadors El film és una alenada d’aire fresc per a tots els que, com jo, puguin estar tips de la campanya propagandística, que dura ja molts anys, del mític  “un sol poble”, Cau  però en el perill de llençar finalment un missatge conformista. Marta es reconcilia amb el seu origen i reivindica finalment la seva dignitat. Però, almenys per la gent decent, la dignitat de la gent dels barris perifèrics no està en qüestió i no hauria de ser el tema de conversa. Molt més interessant sembla recordar que aquests barris es plantejaren d’una manera gairebé criminal i constituien una ofensa  molt més propera i real que les de fa trescent anys. I si algú diu que aquests barris els feu el franquisme, cosa que no és falsa en el sentit literal del terme, seguim sense entendre res de res.