Comancheria

 

Comancheria és el títol castellà del film americà de 2016 «Hell or high water». Òbviament no és una traducció literal, però no va gens desencaminada. La comancheria és l’espai físic on s’esdevé la pel·lícula, el territori dels antics comanxes, més o menys la fontera entre Nou Mèxic i Texas. Comanxe literalment significa enemic o el que sempre està en lluita contra mi i això reflecteix molt bé el mon mostrat al film. El film és la història de dos germans que roben bancs, de fet sucursals d’un mateix banc, però amb mesura, només prenen diners dels calaixos i mai de la caixa forta, i de la seva persecució per una parella de rangers, formada per un veterà a prop de la jubilació i el seu company, mig mexicà i mig indi. El mòbil dels robatoris és poder aixecar la hipoteca sobre la granja familiar a favor del banc robat.

Hi ha una raó suficient per veure la pel·lícula: el seu protagonista, Jeff Bridges, la presència del qual omple completament la pantalla. La seva caracterització d’un ranger sorneguer, massa amant de les bromes racistes, amb consciència de cowboy, però finalment perplex perquè sap que jo no és dels bons, ni mai podrà ser-ho, és magnifica i de fet eclipsa tots els altres actors. Comancheria és un western perquè la premissa de la seva història és que l’essencial no ha canviat des del segle XIX. Evidentment els personatges es mouen a cotxe i no pas a cavall però l’escenari és el de l’absència de llei i el campi qui pugui de la llei del més fort. En tot cas la diferència és que en el western clàssic l’anomia és el punt de partida i aquí és el punt d’arribada del camí de decadència iniciat ja fa dècades. El final de la pel·lícula és del tot coherent amb aquest postulat. No hi ha resolució perquè les velles ferides sempre queden obertes. David Mackenzie ofereix un retrat sintètic però poderós d’aquesta Amèrica esgarrada des de les seves contradiccions fundacionals.