le cercle rouge

Le cercle rouge és un polar francès de 1971 obra de Jean Pierre Melville. El títol al·ludeix a una cita de la tradició budista, entorn de la inevitabilitat del destí. La història narra el periple de tres homes, un que acaba de sortir de la presó, Alain Delon, un fugitiu de la justícia, Gian Maria Volonté i un ex-polícia alcoholitzat, Yves Montand, que intenten un cop audaç a una de les millors joieries de Paris. La història no té res d'original, però el film és indiscutiblement una obra mestra; un testimoni perfectament clar de que allò essencial i diferencial en el film és la posada en escena. Jo no he vist gaire de Neville, cronològicament coincideix amb la Nouvelle Vague, tot i que ell ja era professional abans i a diferència d'un Godard tria molt clarament fer un film de gènere. Tanmateix un film com aquest és molt diferent del noir americà. Hi ha una fixació a l'essencial del tot oposada. Em molts aspectes el film sembla més proper a un dels altres grans mestres del cinema francès Robert Bresson. Tots dos comparteixen aquesta obsessió per mostrar allò essencial, el nucli metafísic i ètic dels personatges, desinteressant-se completament de la seva psicologia. Com a per exemple, Pickpocket, impressiona la precisió amb que ens són mostrades les accions físiques i els moviments dels personatges i tot que els actors fossin grans estrelles del cinema europeu i mundial quan es feu el film, al ja citat cal afegir el policia perseguidor de Volonté interpretat per Bourvil, acaba assolint unes interpretacions no gaire diferents a les que Bresson treia dels seus models. Amagant el talent real dels actors emergeix la veritat del personatge. A més precisament per la seva renuncia al tractament psicològic, Melville acaba fent un dels films més veritables mai fets sobre l'amistat, el millor fonament per resistir contra la precarietat de la situació humana.