Assisteixo a una nau industrial del Poble Nou, al carrer Llull concretament, a una representació de Supersàpiens, una reflexió sobre l'evolució humana, la llibertat de pensament i la perillositat de la IA. Tot això en vuitanta minuts justos. L'obra no em fa gaireel pes . Els diàlegs mai no agafen, pel meu gust, volada i quan es vol dinamitzar fent saltar la parella d'actors pels andamis, llums intermitents i son estridents, més aviat atabalen. Hi ha un dels actors més competents del país, Enric Cambray, però no em sembla que l' aprofitin. Allò que em crida més l'atenció és que es presenti com a teatre immersiu, pretesament una cosa nova. Si immersiu ve d'immersió, em sembla que ja està del tot inventat. Diria, per exemple, que una molt bona part del que fa Rigola al Heartbreak és teatre immersiu, per exemple aquesta. Per fer aquest immersió no calen bastides, ni llums, ni sons, només actors competents i paraules intel·ligents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.