Le culte du néant

         Le culte du néant de Roger Pol- Droit és una història de la difusió del budisme en Europa. La narració tracta de desvetllar una paradoxa. Avui en dia, en general, el budisme té una molt bona imatge. En part, perquè alguns dels seus aspectes son coincidents amb sensibilitats contemporànies. Personalment, jo diria que un avantatge en el seu favor, i que comptaria més si la il·lustració no naufragués del tot, és la seva completa absència de pressupòsits metafísics. Aquesta bona imatge contrasta amb la que aquesta pretesa religió va tenir en el segle XIX europeu quan fou generalment qualificada com horrorosa. La qüestió de fons era evidentment la del nihilisme. La doctrina de Buda es veia com una adoració del buit i una negació de la vida. Aquesta perspectiva es possiblement del tot indefensable ara, però només després de que la crítica metafísica del segle passat i en part la física quàntica ens hagi ensenyat a pensar la realitat prescindint de la noció de substància. Pol Droit, però, fonamenta la seva defensa en el caràcter terapèutic del budisme que el fa incompatible amb allò que els europeus entenen per Nihilime, l'Alexei Kirilov dels Dimonis

        El llibre de Pol- Droit és exhaustiu i per això comença amb les indicacions sobre el budisme present a obres del segle XVIII, quan es comença a desenvolupar la filosofia de la historia. A tot arreu es comença a perioditzar la història en eres i la primera és una era primitiva, anterior a les religions del llibre. Sorprenentment, estava molt estesa la hipòtesi de que tots els primitius eren iguals i per això, junt amb la manca de notícies reals, sortien teories sobre el budisme que identificaven la figura de Buda amb la de divinitats com Odin o Osiris. També despertà un cert consens la hipòtesi de la negritud de Buda. I eren freqüents els que, partint del fet cert que hi ha monestirs budistes, pensaven que els budistes eren uns cristians que s'havien oblidat de Crist o uns imitadors de pràctiques cristianes que no entenien. Encara a mitjans del XIX aquesta confusió estava present i això explica obres tan sorprenents com l'escrita per un acadèmic noruec, "senyals del culte Budista a la Noruega pre-cristiana". El començament del segle XIX suposa un canvi radical i el mateix Hegel, per exemple, ja disposa d'informacions de certa qualitat, tot i que més sobre la religió dels Vedes que no sobre el budisme pròpiament. Les primeres traduccions de la llengua Pali, la dels textos budistes més antics, no apareixen fins després de la seva mort, tot i així, Hegel tindrà molt a veure en la caracterització del budisme com nihilisme. Tampoc en fou aliè, Schopenhauer, el qual llegia els textos orientals com una confirmació de les seves reflexions.

        La estigmatització del budisme està causada sobre tot per la interpretació política del mateix i la constatació del fet que, tot i ser hindú d'origen, el budisme havia estat expulsat de la Índia. El Budisme fou interpretat com un moviment polític de rebel·lió contra la hegemonia dels Brahmans i en aquest sentit anàleg a les tendències anarquistes i socialistes que estaven apareixent en el segle XIX. El fet que fs  erradicat de la Índia on predominava del tot la religió més antiga, era una fet molt alentidor per les forces reaccionàries. L'exemple per excel·lència és , sense dubte, el pensador nacionalista, i per tant reaccionari, Renan. La por al budisme era una màscara de la por a la revolució en un sentit polític, però també metafísic. En un mateix sentit, la conversió dels asiàtics es convertia en la missió més important de la civilització (ni que fos mitjançant missions tan patètiques com la de Black Narcissus).

    Em sembla que el llibre té un interès indubtable per com mostrant la recepció d'un culte en principi aliè ( no hi havia budistes a la Noruega pre-cristiana) acaba dient molt de com som realment els europeus i d'alguna manera em serveix per revalidar el que m'explica en Jordi Sales quan era estudiant: no ens mai de refiar de les lectures fetes pels Filòsofs. Quan més importants i originals es pensen, menys fiables.