Fa
seixanta anys Duke Ellington va fer un històric concert al Palau de
la Música Catalana. Era un Ellington en el seu millor moment, valgui
la redundància perquè el millor moment d'Ellington foren els
seixanta anys de la seva carrera. La commemoració ha estat un
concert de la Sant Andreu Jazz Band que aquest estiu havia quedat
segona en el concurs de bandes de jazz celebrat al Lincoln Center de
New York en homenatge a aquesta gran figura. Ens van oferir dues hores de concert que en general van
tenir un nivell altíssim i van confirmar-me a la idea que Chamorro
és una de les millors coses que han passat en aquest país (com que avui estic optimista, he optat pel plural). El so
de la banda té alguna cosa de miraculosa i a més aquest cop van
estar reforçats per Paul Madzela saxo
bariton de l'orquestra del Lincoln Center, excel·lent tant per la
seva tècnica com pel seu vigor. Un altre nit pel record. No faré una crítica, però sí una lamentació, Potser és arbitrari, però se'm fa raro una homenatge a Ellington on no hi és la cançó del clip.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.