Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 21 de desembre del 2025

La corona d'espines


 Al TNC veig la Corona d'Espinas, l'obra escrita per Josep Maria de Sagarra el 1930. És una obra de la mena de les que imagino que ha de representar un teatre nacional, en el qual els clàssics del país han de ser una presència constant i cap dels possibles clàssics és més clàssic que en Sagarra. A més l'obra coincideix amb el programa del curs actual del TNC, perquè efectivament el tema bàsic de l'obra és la violència del que podem anomenar Patriarcat. L'obra es situa a Solsona el 1793, Recordem que aquest és el moment àlgid de la revolució francesa, però Paris llavors era molt lluny de Solsona. L'obra ens descriu els mecanismes amb els que el senyor de Bellpuig, un noble en hores baixes econòmicament parlant, vol redreçar la seva situació econòmica mitjançant un matrimoni pactat del seu hereu amb una família amb possibles. L'hereu en principi és el seu nebot però aviat sabrem que en realitat és fill seu i de la criada de la família, Marta. El jove Eudald ha estudiat a Paris, es sent allunyat del mon, percebut com arnat de l'"oncle", i té una relació amb una jove local de classe més baixa, amb la qual sembla que s'està reproduint la relació entre els seus ignorats pares.

Sagarra aquí ens ofereix una mena d'obra poc relacionable amb el teatre que estava sorgint llavors a Europa. La temàtica i la tècnica teatral és clarament decimonònica. En aquest sentit contrasta amb la seva tasca a una novel·la com Vida Privada, del tot equiparable a models narratius gens clàssics. És com si Sagarra s'hagués proposat de ser més d'un escriptor, potser per tal d' omplir els buits evidents a la història del país. L'obra pot resultar fatigant pels que estiguin cansats del teatre més convencional, però els versos de Sagarra són un motiu suficient perfer  la visita al TNC recomanable i, per poc que s'estimi la llengua catalana, necessària. El treball escènic i les interpretacions són correctes i destaquen les belles reproduccions que constitueixen el teló de fons de tres paisatges de Claude Lorain, l'original dels quals es troba al Museu del Prado.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.