Al
TNC veig la
Corona d'Espinas,
l'obra
escrita per Josep Maria de Sagarra el 1930. És una obra de la mena
de les que imagino que ha de representar un teatre nacional, en el qual
els clàssics del país han de ser una presència constant i cap dels
possibles clàssics és més clàssic que en Sagarra. A més l'obra
coincideix amb el programa del curs actual del TNC, perquè
efectivament el tema bàsic de l'obra és la violència del que podem
anomenar Patriarcat. L'obra es situa a Solsona el 1793, Recordem
que aquest és el moment àlgid de la revolució francesa, però
Paris llavors era molt lluny de Solsona. L'obra ens descriu els
mecanismes amb els que el senyor de Bellpuig, un noble en hores
baixes econòmicament parlant, vol redreçar la seva situació
econòmica mitjançant un matrimoni pactat del seu hereu amb una
família amb possibles.
L'hereu en principi és el seu nebot però aviat sabrem que en
realitat és fill seu i de la criada de la família, Marta. El jove
Eudald ha estudiat a Paris, es sent allunyat del mon, percebut com
arnat de l'"oncle", i té una relació amb una jove local
de classe més baixa, amb la qual sembla que s'està reproduint la
relació entre els seus ignorats pares.
Sagarra
aquí
ens ofereix una mena d'obra poc relacionable amb el teatre que estava
sorgint llavors a Europa. La temàtica i la tècnica teatral és
clarament decimonònica. En aquest sentit contrasta amb la seva
tasca a una novel·la com Vida
Privada, del tot equiparable a models narratius gens clàssics.
És com si
Sagarra s'hagués proposat de ser més d'un escriptor, potser
per
tal d'
omplir els buits evidents a la història del país. L'obra pot
resultar fatigant pels que estiguin cansats del teatre més
convencional, però els versos de Sagarra són un motiu suficient
perfer la visita al TNC recomanable i,
per poc que s'estimi la llengua catalana, necessària. El treball
escènic i les interpretacions són correctes i destaquen les belles
reproduccions que constitueixen el teló de fons de tres paisatges de
Claude Lorain, l'original dels quals es troba al Museu del Prado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.