Ciudad sin sueño

     Veig Ciudad sin sueño la pel·lícula de Guillermo Galoe rodada a la Cañada Real de Madrid i protagonitzada per la gent del barri com feien els neorrealistes italians, un dels precedents del treball de Galeón, l'altre seria el del realisme màgic. La pel·lícula explica la història de Toni, un noi de 15 anys que té diversos problemes: la seva família està enfrontada entre els que volen acceptar un pis per ser reallotjats, els seus pares, i els que, com l'avi i patriarca volen seguir al poblat, el seu millor amic Nabib deixa el barri per anar-se a un poble de la costa mediterrània, està deixant de ser un nen, cosa que en la seva cultura el comença a situar en el mercat matrimonial i sobretot vol recuperar la seva llebrera que l'avi ha utilitzar per pagar un deute poc clar. La pel·lícula segueix la trajectòria del noi i ens mostra la seva vida.

    El film ha tingut crítiques entusiastes com la d'Alberto Olmos, el qual valorava molt com el director es surt del tòpìc previsible en un film sobre la Cañada Real. Ciudad sin sueño no és un film de denuncia social. No denuncia la pobresa dels protagonistes, però ens pot fer pensar en la nostra. Un altre tema és que no acabo de compartir el seu entusiasme en termes estrictament cinematogràfics. A mi, com al meu germà, la narració em va deixar una mica fred especialment en el seu començament. Allò que més m'ha interessat del film és el que l'apropa a ser un documental antropològic, mostrar-nos una cultura diferent que tanmateix no es troba a l'altre punta del mon, sinó als nostres extraradis. Ja he escrit aquí que valoro molt la cultura gitana com un dels nuclis que millor ha resistit la pressió homogeneitzadora del sistema global. Si més no són una demostració pràctica que mai no és veritat que no hi hagin alternatives. Una altra qüestió és si aquesta alternativa és efectivament millor o desitjable i en aquest punt el film és prou honrat. No idealitza la vida dels gitanos, indubtablement més lliures en molts sentits que nosaltres, però a canvi d'una misèria amb la qual, com diu el director en aquesta interessant entrevista, tampoc té molt sentit parlar de llibertat. En tot cas, Ciudad sin sueño compleix él que deia Godard no és un film polític, no ens dóna un missatge, sinò una cosa millor, un film fet políticament.