Sobre el Racisme ( records d'un somiatruites ....)

 

Quan estudiava la carrera, i en els anys posteriors, llegia a Marvin Harris i una de les coses que explicava, i em vaig creure, era la seva tesis que, en el cas dels humans, parlar de raca no té cap mena de sentit. El color de la pell és un mecanisme adaptatiu i no és un caràcter especialment estable. Ho explicava amb molta gràcia i contundència. Anys després recordo les obres de Cavalli- Sforza i Elliot Jay Gould. insistint en la mateixa qüestió. Em pensava llavors que aquest era una tema tancat. N'era un il·lús absolut. Mentre tant la gent que preparava el mon que tenim i que vindrà, no només no llegien cap d'aquests sinó que mai es van permetre dubtar de la realitat de les races. Potser més que aquests pensadors el rellevant era l'anomenat teorema de Thomas: allò que la gent pensa com a real, acaba tenint conseqüències reals. I a molta, massa, gent li agrada que hi hagin races.