La guàrdia blanca

 

            La guàrdia blanca fou una de les primeres novel·les publicades per Mijail Bulgakov, l'autor de la capital El mestre i Margarida. Mentre que la segona està dedicada a la memòria del seu pare, aquesta és un homenatge a la seva mare, reflectida a la mare dels tres protagonistes, morta poc abans de començar l'acció. La novel·la explica la vida d'una família formada per tres germans, els Turbin, a Kiev en el curt període del final de l'hivern de 1918 i el començament del 1919 o més concretament, els darrers dies del govern del Hetman ucraïnès sostingut pels alemanys i la presa de Kiev per les tropes del nacionalista Petlliura que instauren la República Popular d'Ucraïna. L'adreça de la família Turbin a la novel·la és precisament la de la família Bulgakov a la vida convencionalment anomenada real. Estem, per tant, en un escenari bèl·lic, en el qual els bolxevics són absents. Els germans són tres: Alexei, el més gran metge, (com el propi autor) Elena, casada fa poc amb un oficial de l'exercit major del Hetman, i Nicolai, el més jove que és a l'escola dels cadets. Tots tres són antibolxevics i es senten vinculats al tsar que fou afusellat, considerant la millor alternativa possible l'encapçalada per un exgeneral del Tsar, l'autoproclamat Hetman, sostingut per gent seriosa com els alemanys. Malauradament, a l'hora de la veritat la aquesta confiança es revela del tot injustificada i els alemanys, el Hetman i tot l'estat major decideixen no lluitar abandonant la ciutat i deixant descapçats als seus defensors. La batalla és el gruix de la segona part, un fragment veritablement èpic, reflectint una lluita del tot desigual entre les improvisades tropes del defensors, sense caps ni ordres, i un exercit del tot superior. Paradoxalment la figura més heroica, la del coronel Nai-Turs és la de l'oficial que dóna l'ordre d'abandonar la lluita doncs la defecció del caps fa el sacrifici assumit per Nikolai i els seus companys del tot inútil. (i després ell continua lluitant fins a la mort) Aquesta història la de les tropes venudes per la incompetència, covardia, amoralitat, o totes tres juntes, dels caps, ha passat moltes vegades però poques ha estat comptada amb el lirisme i vigor, emprat aquí, per Bulgakov. L'autor adaptà ell mateix l'obra als teatre tenint un gran èxit al Moscou de la dècada dels vint. Sembla que Stalin veia reflectit la impossibilitat d'aturar als bolxevics, una lectura, si més no, peculiar.