The world in his arms

 

            Veig The world in his arms una tarda de turmenta. Era una d'aquestes pel·lícules que de petit em feien passar-m'ho d'allò més bé. Ara, ja vell ,segueixo trobant-la fantàstica. De més gran vaig saber que el seu director es deia Raoul Walsh i que algunes revistes del cine esmentaven la seva familiaritat amb Shakespeare. Com que jo identificava el bard anglès amb la tragèdia em semblava una mica estrany. Després d'haver agafat amb els anys una mica més de familiaritat amb les seves comèdies, l'aproximació em sembla del tot justa. Això és molt clar a la presentació de la primera part del film on la comicitat està del tot associada a una completa manca de mesura. Pocs cineastes han tingut aquesta capacitat de fer participar a l'espectador de l'explosió de vitalitat sentida per tots el personatges. El film es divideix, més o menys, en tres parts. La primera, que defineix la situació i presenta els personatges, és d'un dinamisme excepcional. Al nucli central hi ha la carrera entre les goletes dels dos amics-adversaris-antagonistes que és tan vibrant com quan es va fer. La darrera part, la solució del conflicte polític-amoròs, és obertament festiva. La noia és Ann Blyth, la qual encara està viva i té l'honorable edat de 95 anys, el seu pretenent i l'heroi del film és Gregory Peck, donant perfectament el tipus com el seu contramestre John McIntyre, però segurament la presència més divertida és la del seu rival interpretat per un simpatiquíssim i gens fiable, Anthony Quinn, el qual es fa el centre de totes les escenes en què intervé. La pel·lícula parla molt malament dels russos i en aquest sentit és del tot congruent amb el nostre temps. En part tracta del tema de la compra d'Alaska pels EEUU però tinc la impressió de què això no li interessava especialment a Walsh,  D'altres coses potser resulten menys adequades al present, perquè evidentment la manca de mesura sovint està relacionada amb allò que hom  a hores d'ata considera politicament incorrecte.