Souvenirs d'apprentissage; André Weil

            Els Souvenirs d'apprentissage d'André Weil és una autobiografia intel·lectual del seu autor. Des dels seus primers records fins al final de la segona guerra mundial o més concretament fins el que ell considera com moment més decisiu de la història que li tocà viure; les explosions de les bombes atòmiques de Hiroshima i Nagasaki. André Weil fou matemàtic. No sé discernir fins a quin punt, però és clar que un dels matemàtics fonamentals del segle XX. A més dels seus treballs individuals fou l'animador principal del col·lectiu que inventà la figura de Nicolas Bourbaki del que recordo haver sentit parlar amb admiració a les classes de matemàtiques de la UPC a començaments dels vuitanta. Menys famós que la seva germana Simone no era menor en alçada intel·lectual, tot i que sí a la manera d'estar al món. No participà de l'anhel de mort que omplí, i desgracià, la vida de la seva germana i arribà a la molt respectable xifra de 92 anys de vida. Mentre que la seva germana sempre visquè en la tensió entre una ment filosòfica, i per tant naturalment escèptica, i un entusiasme místic, en el fons prou nihilista, Weil fou un home que trobà tota la moral que li calgué per a la seva vida al Bagdagava Gita i el seu manament de complir un dharma, que en el seu cas singular es concretava a l'estudi de les matemàtiques. Com ell adverteix en el pròleg, no parlà però massa de la seva germana. Estigueren molt units en la seva infància, però de fet ell visqué molt lluny França durant la dècada dels trenta quan Simone pensà el gruix de la seva obra. Li sorprengué la seva mort en primera instància, però no tant quan s'ho rumià més a fons.

                    Els primers capítols descriuen la seva formació a diferents centres del centre de Paris a l'època de la tercera república. Era, si voleu, una educació elitista que mai no ha pogut estar a l'abast de la major part de la gent. Possiblement, ara no és a l'abast de ningú. Fruit d'aquesta educació Weil tingué una formació que li permeté no nomes estudiar matemàtiques sinó omplir les hores d'esbarjo amb els clàssics grec i llatins que llegia directament en llatí i grec. Quan sentim tantes bajanades com malauradament ens ha tocat els darrers quaranta anys, resulta emocionant veure a alguna de la seva alçada afirmar que perdem massa temps practicant amb fraccions i que és molt més productiu que els alumnes tinguin, quan més aviat millor ,les nocions sintàctiques bàsiques: el subjecte, l'objecte directe....

                            Els anys trenta foren els últims anys en què els europeus dominaren el món, Weil tragué profit d'aquest domini perquè trià l' Ìndia per a començar la seva carrera docent com a professor de matemàtiques. El relat dels seus anys de professor, a la que llavors era la perla de l'imperi britànic, és una de les parts més interessants del llibre. És clar que ell va arribar amb els deures fets perquè una de les coses que havia après en els seus anys de formació fou precisament el sanscrit. Des d'un punt de vista històric possiblement el millor del llibre és la descripció del seu periple a la segona guerra mundial quan, després de desertar de l'exercit francès, arribà a la Finlàndia que anava a ser invadida pels soviètic i fou confós amb un espia soviètic i després deportat a Suècia, des d'on retornà a la França derrotada.